Carta al Delegat del govern i c&a.

Volia dedicar aquestes linees al Delegat de govern i varies persones mes.
El passat dilluns dia 15 de juny,la societat musical sta.cecilia de Nàquera tenia un acte al centre de la UNED per a celebrar la clausura del 30 aniversari de la universitat.Nosaltres,els musics sempre contents i agraits de poder demostrar el nostre art anarem fent un gran esforç,primer per ser dia laborable,per el trastorn que suposa montar i desmontar,prepararse,etc.....
Ja varem començar amb mes de un hora de retard,a lo que estem habituats,però el que no tenim per costum es que el public ,o millor dit ,part del public es done l'esquena justament a l'hora d'actuar.Varem tindre paciencia per aguantar els discursets,( que aprofitaren per a fer política),calor i mosquits,i quina va ser la resposta de vostes...?,dons deixar els seus seients per a despareixer en el moment de la nostra actuació,no se ni me interesa on anaren,el que si que vaig dir ( i ja fare per a que aquestes linees li arriben),es que en eixe moment la incredulitat s'apoderà de mi,i mire tenia que haver fet com el meu company,o millor dit,teniem que haver-lo deixat alli i anarsen,pero que sapiga una cosa,nosaltres tenim EDUCACIÓ,que hem sembla que vosté i la colla del seu voltant encara no sabem el que es eixa paraula,vostes per alçarse,l'alcalde del meu poble per despareixer en companyia del regidor ( pero d'ells ja parlare en un altra ocasió,que també hi ha també).
No se si es tornarem a vore en un altra ocasió,la vida està plena de sorpreses,això si de la meua part fare com el meu company si avanç no m'entere que està voste i c&a per alli,en eixe cas pensare el acudir.
Res mes,a la fi els que varen pedre son vostés,nosaltres actuarem,com ho fem sempre,de categoría,i el que es millor encara ens queda educació.Que tinguen bon dia.

LA GESTIÓ DE L'AJUNTAMENT DEL MEU POBLE

Ja fa temps que volia expresar el meu malestar front a la gestió que ultimament porta l'ajuntament del meu poble( per si algú encara no s'enterat,el de Nàquera).
Ja portem dos anys d'aquesta legislatura i cada dia s'afonen mes,el cas es que si s'afonaren ells dons mira el seu problema,pero hi ahi ve el tema es que ens estan portant a la ruina,tan economica com social,perque havem deixat de ser un poble turistic i dels mes rics a ser un desastre urbanistic sense un duro,val ara sense un euro,pero per al cas es el mateix.
AH!!,i damunt te tens que tragar el que no te donen ajudes,tens que escoltar de boca de alguns i algunes concejals/es,no dire noms,primer per respete i educació,i segon perque la gent que puga llegir asó es molt inteligent,que ninguna entitat va a rebre cap subvencio,pero no te diuen la veritat,ens enganyen pensant que la gent del poble per molt de poble que siga no es tonta.Te diuen que no es mereixen tants diners i el que passa es que no tenen ni per a pipes.
Paraules de una regidora,senyors i senyores ahi va: per example que la societat musical no es mereix ni un duro de subvenció quan lo que te es un conveni,o siga que no saben ni el que fan.
Al col.lectiu de dones ni parlar,tampoc se ho mereixen.i així totes ,e nomenat les que me toquen de prop pero estem tots igual.
I per si algú encara no s'enterat hem tingut que passar vergonya ajena de vore el frcobrador del frac,si en el cotxe a la plaça de l'ajuntament,entrant i eixint( supong que amb les mans huides),de la casa del poble,es vergonyos,estan jugant amb tot un poble,i nosaltres en casa sense menejarse,pense que tindriem que movilitzarse i encarar la situació.
No se si el nostre alcalde podra dormir tranquil per les nits,vosaltres que penseho?.
No soc futurologa ni res,pero crec que la tia maruja i companyia d'asi poc tindran que quedar per anar a vore als seus respectius a Picassent,i no tardarem molt.
Fins la pròxima.

Tancar portes

Ja duc un temps observant i reflexionant el significat de tancar una porta,i no dic precisament el fet d'eixir de una habitació i tancar,si no el fet de deixar coses que en algún moment de la vida ens han ajudat i ens han servit per al nostre propi creixement personal pero que ,poc a poc te vas adonant que tens que eixir,tens que juntar les circunstancies que es van sumant dia a dia i compendre, encara que siga amb dolor, que la vida te està donant un avís.
Tal vegada siga sols un temps i després eixa porta es torne obrir de par en par,amb noves ilusions,nous projectes,tal vegada amb altres persones o qui sap si amb les mateixes pero de diferent manera,pero ara veig que ja esta molt junta,que d'asi res es tanca.
En la vida,i per lo que duc de camí,e vist que l'aprenentatje es dur i difícil,pero també satisfactori i bonic,que a voltes tenen que passar situacions no molt agradables per a que les persones miren cap a dins,cap al nostre interior.
I sempre que una porta es tanca,es perque altres es van obrir,i avanç de que es tanque tens que deixar l'habitació ordenada,o siga,ordenarte tu per dins,encara que en moments com aquestos tingues que vivenciar un caos.
Volia compartir este moment,i en certa manera expresar el meu moment per si alguna persona esta passant per la mateixa circunstancia,o si algú a expirementat esta situació i vol escriure.
Sols en queda donar les gràcies.
Ja tornare a posar algo per asi.Bessets.

Bous al carrer

Ja tenim passada la primera sessió de bous,que aquest any hen tenim i a montó,me pareix be perque cada un se monta la festa com vol i no deixe de reconeixer que els bous menejen molta gent,ara el que no veig tan clar es el després de la festa.Vos dic,acabe de vindre de per el diari i en el curt trajecte de ma casa a el kiosket e tingut que fer virgueries per a no xafar les deixaies de les vaquetes,bous i altres especies ens han deixat,el meu poble,o millor dit el recorregut dels bous del meu poble esta literalment ple de merda,i me disculpeho l'expresió pero es aixi,aahh,hui al ser diumengue no pot passar la super agranaora que per altra part guanyariem diners si es quedara a casa perque sols fa que empastrar mes,clar,es diumengue i no pot passar per descans del personal,aixó si,a les cuatre de la matinada si que poden els de la penya arrastrar les barreres i fer un soroll infernal,si pero no passa res,el que no es pot es molestar per a deixar el meu poble net,i ja vorem fins a quan tenim este percal.Me sent impotent de vore com esta el carrer,de no saber on van a parar els meus diners,perque una cosa tinc clara,a la neteja i decoro dels carrers no.
La pena es que en aquest poble per a la majoria tot esta be,i no veuen mes allà del que els interesa,aixi que segurament dema i al altre,etc....tindre que seguir esquivant i sortejant el que hi ha al carrer per a poder anar a comprar el diari,es indignant pero es la realitat.
I ale,asi acabe,ja m'esplaiat,jaja.

L'EDUCACIÓ...

Arribat el dia de hui,fí de curs,veig que encara molta gent no te asumit quin es rol que desenvolupa en l'educació dels seus fills/filles.Deuria ser un treball en conjunt de pares,mestres i educadors pero a dia de hui no es així.Alguns pares ( que no tots) creuen que als xiquets ja els educaran a l'escola....error.Per posar un example,i perque me toca de prop,esta el tema del menjador,com en casa no menja el deixe a l'escola i ja s'encarregaran els/les educadors/ers de donar-los el dinar i eixa feina que me lleve de damunt.....altre error,encara no s'han enterat que no som i no estem per a donar el dinar,som "educadors",ensenyem unes pautes de saber estar a taula i unes normes d'alimentació,molta gent no s'adona de que darrere de un problema amb el menjar pot haber un altre mes profund com es l'autoestima.

Pense que hi ha un llimit per a tots,els mestres ensenyen pero no tenen perque carregar amb situacions que corresponen als pares,ni els educadors carregar amb feines que pares,mares i alguns mestres no estan disposats a fer.

No penseho que estariem tots millor si treballarem en conjunt...?,deixe esta pregunta per a reflexionar un poquet.

Jo després de vore aquest curs algunes situacions que m'han resultat ,com diria el meu amic "subrealistes",me planteje seriament si som conscients del nostre treball,si cada un sap el paper que te que desenvolupar,perque inclus en alguna ocasió me plantejat si estaba fent be la meua feina veient el que veia i dir alguns pares que per molt xicotets que siguen els seus fills s'adonen de les coses,saben percibir els sentiments i els valors que els ensenyen,perque arriba inclus el dia en que els xiquets te criden "mare" i ahi ja hi haura que plantejarse moltes coses,no cregaho?.

Per cert,bones vacances als mestres,que siga lleuger als educadors/es que encara continuem treballant i als pares que van a passar les vacances amb els seus fills/es que a vore si aprenen un poquet i s'adonen de la feina que reatlizem a les escoles,i en volta de criticar podiem alguna vegada donar les GRÀCIES.

El avanç i el després de un concert de la banda

Darrere de un parell d'hores de música i han moltes mes de feina,de preparació,d'assajos,de cridades i organització.El public sols veu la nostra actuació,però la nostra actuació,la dels musics, comença molt avanç d'eixir al escenari,som una societat que treballa en cadena i tots tenim que coordinarse per a que el resultat siga el millor.Son moltes hores d'assajos que no es veuen,de un treball increible que fa que tragam tot el millor que tenim dins quan la batuta del mestre dona l'entrada.
I el després..? quan s'acaba el concert ens queda la satisfacció d'haberse entregat per complet a la magia de la música i torna a començar altra vegada amb noves ilusions a preparar el proxim concert.
Per cert,genial ahir al palau......fenomenal al dinar.